Ramón, s'ha acabat el bròquil

http://www.youtube.com/watch?v=WcGkgXx75gU&feature=related

tots dos sota l'encís de la mirada

Galopeu de valent, corsers de foc, cap al casal de Febus. Un cotxer com Fateó us tindria ja a ponent i hauria dut la nit a fuetades. Estén el vel, nit mare de l'amor, perquè es tanquin els ulls, i el meu Romeu salti als meus braços sense ser advertit. Els amants, pels seus ritus amorosos, es basten amb la llum dels seus encisos, i, si és cec, a l'amor li escau la nit. Vine, nit, greu matrona fosca, ensenya'm a perdre en aquest joc que han de guanyar dues virginitats immaculades: vela'm les galtes on em bull la sang amb el teu fosc mantell, fins que l'amor perdi el rubor i ho trobi tot honest. Vine, nit, vine, amor, dia en la nit, i jauràs a les ales de la nit més blanc que la neu nova al cim d'un corb, Vine, tendra nit dolça de font negre, dona'm el meu Romeu; i quan em mori, talla'l en ben menudes estrelles i així el rostre del cel farà tan bell que ja tothom adorarà la nit i no farà més cas al sol llampant.

(Quina pau fosca porta aquest matí! El sol, de tanta pena, s'ha amagat. Reflexioneu sobre el que heu vist aquí. Qui serà perdonat, qui castigat. No hi ha hagut mai tragèdia de més preu que aquesta de Julieta i Romeu).

ROMEU I JULIETA

tu tries

ràbia, por, molta por.
cedir-la o lluitar-la? tu tries.

Estany d'Aixeus

durant deu dies hem dormit a la vora riu, sentint-lo corre sense aturar-se en cap moment, igual que el vent fred i glaçat que feia espetegar el sobretoldo i feia difícil agafar el son. hem compartit petites passes però amb velocitat per arribat depressa al cim i restar en silenci, per agafar aire i gaudir del que veiem, i d'estar tots junts.

hem vist com un de nosaltres havia de recular per problemes, i entre tots l'animàvem a no sentir-se impotent. al cap d'una estona vam veure com ella volava lligada d'un helicòpter, acompanyada de dos bombers, però vam seguir l'aventura d'aquests dies per vosaltres, perquè us vam tenir present en tot moment.
fent pinya hem arribat a tot arreu, com sempre, ens hem demostrat que no hi ha res més important que les petites agafades de mà quan no pots fer, o aquell glop d'aigua que no t'esperes, i no és tan el fet, sinó la sensació de sentir-te acompanyat durant tot el dia.

avui, l'enyorança és a flor de pell, i vosaltres heu estat més reals que mai.

Le ciel est presque nu, et personne n'a rien vu

C'est la valse du danseur de lune
Qui s'est pris les pieds dans la brume,
N'a pas vu l'aurore arriver
Et personne n'a remarqué

Il s'est accroché au jupon du ciel,
En a déchiré la dentelle,

Il est tombé sur un drap de dune
Emportant dans sa chute le rideau de brume

Y a plus de danseur de lune,
Il est mort dans un linceul de brume,
Le ciel est presque nu
Et personne n'a rien vu

Toutes les étoiles avaient prédit
Que cet amoureux transi
Un certain petit jour
En tomberait d'amour

Mais lui jouait les funambules
Avec les rayons de sa lune
Il savait qu'un jour le soleil
Viendrait le tuer en duel

Y a plus de danseur de lune
Il est mort dans un linceul de brume,
Le ciel est presque nu
Et personne n'a rien vu

D'après vous, c'est un fait divers
Qui ne mérite pas de prière
Vous vous trompez
Vous vous trompez.
Adieu p'tit danseur de lune
Qu'est mort d'être maladroit
Qu'a laissé venir la brume,
Cette valse-là est pour toi.

http://www.youtube.com/watch?v=GWrxs2RDNRU
La Valse d'Amelie

Després del teu silenci estricte...

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Estellés

t'arrossegues o somies

http://goear.com/listen/6091c7c/La-vida-s%C3%B3n-2-dies-At-Versaris


Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre. Sona a principis de segle, a tramvies, milicians. A la ciutat cool regida pel càlcul el bàndol del diner la màxima del fem ho bè.
Pregunta-li a Satorres o a Bellver per les pensions astronòmiques dels directius de TMB, caminant per la catifa del poder mentre puja la tarifa del bitllet. Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres. Surten a la superfície, verborrea de la cúspide als despatxos de Via laietana. Al carrer assemblea sobirana la dignitat es pren sindicalistes no es demana. Sis mesos de durs testos, fent front a l'empresa i als seus gossos, els mossos. Quatre cops de porra i llestos. Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres i neix complicitat que s'expressa de mil maneres. Mentre la roda de la mentida gira, en el vell parany enguany buseros són punt de mira. Hereu, Cuní i Rahola de la mà, conjuren per la supervivència d'allò que els dona de menjar i tira passa que ens veuran trinxar els bussos a esquirols. No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols. No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda. Miren per ells i ignoren l'art de viure entenent que baixar el cap es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí. Qui mana avui a TMB ara sap que aquí cada nova conquesta els costarà d'arrebatar. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.
A costat acceptar-ho però no hi ha drecera podem trencar la filera i no passar per l'aro. Per l’aro necessari per trobar la manera. Si no surt a la primera tornem a intentar-ho. Em desespero perquè el mon es avorrit: passes de mi, passo de tu i tothom tranquil. Però aquest any tenim un bon propòsit com les coses importants esta a la nevera en un post-it. Diu: no s’avança si no s’arrisca! visca les que pesquen trumfos sense cartes a la brisca. Confús i l’objectiu a la vista, visca les que lluiten amb els gestos i amb els mistos. No tenim por de la caiguda ni del cop si no de la responsabilitat de perdre la oportunitat que aquesta nit ens brinda la ocasió. Sabem que nomes entre totes ho farem tot!
Que acabi la prehistòria l'explotació de l'home per l'home-escòria en coma que estén la proclama de la vaga il·legal i ho fa amb diner públic amb un tríptic infame i la mentida es desparrama però el model de referència del futur trenca l'absurd mur que absurdament fins ara em separava: Moviments socials, estudiants i classe obrera sense por a l'atur busquen lloc a la trinxera. Vaga ofensiva pels dos dies. La missiva corre de boca a orella i fa a miques les burocràcies. No acceptar cap plat de llenties, i no riure les gracies de les cúpules pactistes.
Comissions i UGT perden afiliats. És el que té nomes patir per la cadira i sé i sabem tots que en perdreu més i més però en aquest cas els vots son els de menys: el que importa son els mots. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.