lunes, 30 de noviembre de 2009

tots dos sota l'encís de la mirada

Galopeu de valent, corsers de foc, cap al casal de Febus. Un cotxer com Fateó us tindria ja a ponent i hauria dut la nit a fuetades. Estén el vel, nit mare de l'amor, perquè es tanquin els ulls, i el meu Romeu salti als meus braços sense ser advertit. Els amants, pels seus ritus amorosos, es basten amb la llum dels seus encisos, i, si és cec, a l'amor li escau la nit. Vine, nit, greu matrona fosca, ensenya'm a perdre en aquest joc que han de guanyar dues virginitats immaculades: vela'm les galtes on em bull la sang amb el teu fosc mantell, fins que l'amor perdi el rubor i ho trobi tot honest. Vine, nit, vine, amor, dia en la nit, i jauràs a les ales de la nit més blanc que la neu nova al cim d'un corb, Vine, tendra nit dolça de font negre, dona'm el meu Romeu; i quan em mori, talla'l en ben menudes estrelles i així el rostre del cel farà tan bell que ja tothom adorarà la nit i no farà més cas al sol llampant.

(Quina pau fosca porta aquest matí! El sol, de tanta pena, s'ha amagat. Reflexioneu sobre el que heu vist aquí. Qui serà perdonat, qui castigat. No hi ha hagut mai tragèdia de més preu que aquesta de Julieta i Romeu).

ROMEU I JULIETA

lunes, 16 de noviembre de 2009

tu tries


ràbia, por, molta por.
cedir-la o lluitar-la? tu tries.