http://goear.com/listen/6091c7c/La-vida-s%C3%B3n-2-dies-At-Versaris
Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre. Sona a principis de segle, a tramvies, milicians. A la ciutat cool regida pel càlcul el bàndol del diner la màxima del fem ho bè.
Pregunta-li a Satorres o a Bellver per les pensions astronòmiques dels directius de TMB, caminant per la catifa del poder mentre puja la tarifa del bitllet. Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres. Surten a la superfície, verborrea de la cúspide als despatxos de Via laietana. Al carrer assemblea sobirana la dignitat es pren sindicalistes no es demana. Sis mesos de durs testos, fent front a l'empresa i als seus gossos, els mossos. Quatre cops de porra i llestos. Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres i neix complicitat que s'expressa de mil maneres. Mentre la roda de la mentida gira, en el vell parany enguany buseros són punt de mira. Hereu, Cuní i Rahola de la mà, conjuren per la supervivència d'allò que els dona de menjar i tira passa que ens veuran trinxar els bussos a esquirols. No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols. No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda. Miren per ells i ignoren l'art de viure entenent que baixar el cap es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí. Qui mana avui a TMB ara sap que aquí cada nova conquesta els costarà d'arrebatar. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.
A costat acceptar-ho però no hi ha drecera podem trencar la filera i no passar per l'aro. Per l’aro necessari per trobar la manera. Si no surt a la primera tornem a intentar-ho. Em desespero perquè el mon es avorrit: passes de mi, passo de tu i tothom tranquil. Però aquest any tenim un bon propòsit com les coses importants esta a la nevera en un post-it. Diu: no s’avança si no s’arrisca! visca les que pesquen trumfos sense cartes a la brisca. Confús i l’objectiu a la vista, visca les que lluiten amb els gestos i amb els mistos. No tenim por de la caiguda ni del cop si no de la responsabilitat de perdre la oportunitat que aquesta nit ens brinda la ocasió. Sabem que nomes entre totes ho farem tot!
Que acabi la prehistòria l'explotació de l'home per l'home-escòria en coma que estén la proclama de la vaga il·legal i ho fa amb diner públic amb un tríptic infame i la mentida es desparrama però el model de referència del futur trenca l'absurd mur que absurdament fins ara em separava: Moviments socials, estudiants i classe obrera sense por a l'atur busquen lloc a la trinxera. Vaga ofensiva pels dos dies. La missiva corre de boca a orella i fa a miques les burocràcies. No acceptar cap plat de llenties, i no riure les gracies de les cúpules pactistes.
Comissions i UGT perden afiliats. És el que té nomes patir per la cadira i sé i sabem tots que en perdreu més i més però en aquest cas els vots son els de menys: el que importa son els mots. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.
Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre. Sona a principis de segle, a tramvies, milicians. A la ciutat cool regida pel càlcul el bàndol del diner la màxima del fem ho bè.
Pregunta-li a Satorres o a Bellver per les pensions astronòmiques dels directius de TMB, caminant per la catifa del poder mentre puja la tarifa del bitllet. Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres. Surten a la superfície, verborrea de la cúspide als despatxos de Via laietana. Al carrer assemblea sobirana la dignitat es pren sindicalistes no es demana. Sis mesos de durs testos, fent front a l'empresa i als seus gossos, els mossos. Quatre cops de porra i llestos. Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres i neix complicitat que s'expressa de mil maneres. Mentre la roda de la mentida gira, en el vell parany enguany buseros són punt de mira. Hereu, Cuní i Rahola de la mà, conjuren per la supervivència d'allò que els dona de menjar i tira passa que ens veuran trinxar els bussos a esquirols. No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols. No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda. Miren per ells i ignoren l'art de viure entenent que baixar el cap es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí. Qui mana avui a TMB ara sap que aquí cada nova conquesta els costarà d'arrebatar. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.
A costat acceptar-ho però no hi ha drecera podem trencar la filera i no passar per l'aro. Per l’aro necessari per trobar la manera. Si no surt a la primera tornem a intentar-ho. Em desespero perquè el mon es avorrit: passes de mi, passo de tu i tothom tranquil. Però aquest any tenim un bon propòsit com les coses importants esta a la nevera en un post-it. Diu: no s’avança si no s’arrisca! visca les que pesquen trumfos sense cartes a la brisca. Confús i l’objectiu a la vista, visca les que lluiten amb els gestos i amb els mistos. No tenim por de la caiguda ni del cop si no de la responsabilitat de perdre la oportunitat que aquesta nit ens brinda la ocasió. Sabem que nomes entre totes ho farem tot!
Que acabi la prehistòria l'explotació de l'home per l'home-escòria en coma que estén la proclama de la vaga il·legal i ho fa amb diner públic amb un tríptic infame i la mentida es desparrama però el model de referència del futur trenca l'absurd mur que absurdament fins ara em separava: Moviments socials, estudiants i classe obrera sense por a l'atur busquen lloc a la trinxera. Vaga ofensiva pels dos dies. La missiva corre de boca a orella i fa a miques les burocràcies. No acceptar cap plat de llenties, i no riure les gracies de les cúpules pactistes.
Comissions i UGT perden afiliats. És el que té nomes patir per la cadira i sé i sabem tots que en perdreu més i més però en aquest cas els vots son els de menys: el que importa son els mots. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.
