Ramón, s'ha acabat el bròquil

http://www.youtube.com/watch?v=WcGkgXx75gU&feature=related

tots dos sota l'encís de la mirada

Galopeu de valent, corsers de foc, cap al casal de Febus. Un cotxer com Fateó us tindria ja a ponent i hauria dut la nit a fuetades. Estén el vel, nit mare de l'amor, perquè es tanquin els ulls, i el meu Romeu salti als meus braços sense ser advertit. Els amants, pels seus ritus amorosos, es basten amb la llum dels seus encisos, i, si és cec, a l'amor li escau la nit. Vine, nit, greu matrona fosca, ensenya'm a perdre en aquest joc que han de guanyar dues virginitats immaculades: vela'm les galtes on em bull la sang amb el teu fosc mantell, fins que l'amor perdi el rubor i ho trobi tot honest. Vine, nit, vine, amor, dia en la nit, i jauràs a les ales de la nit més blanc que la neu nova al cim d'un corb, Vine, tendra nit dolça de font negre, dona'm el meu Romeu; i quan em mori, talla'l en ben menudes estrelles i així el rostre del cel farà tan bell que ja tothom adorarà la nit i no farà més cas al sol llampant.

(Quina pau fosca porta aquest matí! El sol, de tanta pena, s'ha amagat. Reflexioneu sobre el que heu vist aquí. Qui serà perdonat, qui castigat. No hi ha hagut mai tragèdia de més preu que aquesta de Julieta i Romeu).

ROMEU I JULIETA

tu tries

ràbia, por, molta por.
cedir-la o lluitar-la? tu tries.

Estany d'Aixeus

durant deu dies hem dormit a la vora riu, sentint-lo corre sense aturar-se en cap moment, igual que el vent fred i glaçat que feia espetegar el sobretoldo i feia difícil agafar el son. hem compartit petites passes però amb velocitat per arribat depressa al cim i restar en silenci, per agafar aire i gaudir del que veiem, i d'estar tots junts.

hem vist com un de nosaltres havia de recular per problemes, i entre tots l'animàvem a no sentir-se impotent. al cap d'una estona vam veure com ella volava lligada d'un helicòpter, acompanyada de dos bombers, però vam seguir l'aventura d'aquests dies per vosaltres, perquè us vam tenir present en tot moment.
fent pinya hem arribat a tot arreu, com sempre, ens hem demostrat que no hi ha res més important que les petites agafades de mà quan no pots fer, o aquell glop d'aigua que no t'esperes, i no és tan el fet, sinó la sensació de sentir-te acompanyat durant tot el dia.

avui, l'enyorança és a flor de pell, i vosaltres heu estat més reals que mai.

Le ciel est presque nu, et personne n'a rien vu

C'est la valse du danseur de lune
Qui s'est pris les pieds dans la brume,
N'a pas vu l'aurore arriver
Et personne n'a remarqué

Il s'est accroché au jupon du ciel,
En a déchiré la dentelle,

Il est tombé sur un drap de dune
Emportant dans sa chute le rideau de brume

Y a plus de danseur de lune,
Il est mort dans un linceul de brume,
Le ciel est presque nu
Et personne n'a rien vu

Toutes les étoiles avaient prédit
Que cet amoureux transi
Un certain petit jour
En tomberait d'amour

Mais lui jouait les funambules
Avec les rayons de sa lune
Il savait qu'un jour le soleil
Viendrait le tuer en duel

Y a plus de danseur de lune
Il est mort dans un linceul de brume,
Le ciel est presque nu
Et personne n'a rien vu

D'après vous, c'est un fait divers
Qui ne mérite pas de prière
Vous vous trompez
Vous vous trompez.
Adieu p'tit danseur de lune
Qu'est mort d'être maladroit
Qu'a laissé venir la brume,
Cette valse-là est pour toi.

http://www.youtube.com/watch?v=GWrxs2RDNRU
La Valse d'Amelie

Després del teu silenci estricte...

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Estellés

t'arrossegues o somies

http://goear.com/listen/6091c7c/La-vida-s%C3%B3n-2-dies-At-Versaris


Dos dies de descans. Imatges en blanc i negre. Sona a principis de segle, a tramvies, milicians. A la ciutat cool regida pel càlcul el bàndol del diner la màxima del fem ho bè.
Pregunta-li a Satorres o a Bellver per les pensions astronòmiques dels directius de TMB, caminant per la catifa del poder mentre puja la tarifa del bitllet. Hi ha taurons al fons del precipici. 172.800 segons no es un caprici i exigeixen sacrifici: saltar-se les barreres i suportar carícies del cabrons dels mossos a les cotxeres. Surten a la superfície, verborrea de la cúspide als despatxos de Via laietana. Al carrer assemblea sobirana la dignitat es pren sindicalistes no es demana. Sis mesos de durs testos, fent front a l'empresa i als seus gossos, els mossos. Quatre cops de porra i llestos. Una llum de dignitat surt de les fosques cotxeres i neix complicitat que s'expressa de mil maneres. Mentre la roda de la mentida gira, en el vell parany enguany buseros són punt de mira. Hereu, Cuní i Rahola de la mà, conjuren per la supervivència d'allò que els dona de menjar i tira passa que ens veuran trinxar els bussos a esquirols. No mereixen més, per guanyar has de llegir els rols. No es que no vulguin fer vaga, és que la lluita els acovarda. Miren per ells i ignoren l'art de viure entenent que baixar el cap es pa per avui i tothom sap que demà vindrà la gana, cretí. Qui mana avui a TMB ara sap que aquí cada nova conquesta els costarà d'arrebatar. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.
A costat acceptar-ho però no hi ha drecera podem trencar la filera i no passar per l'aro. Per l’aro necessari per trobar la manera. Si no surt a la primera tornem a intentar-ho. Em desespero perquè el mon es avorrit: passes de mi, passo de tu i tothom tranquil. Però aquest any tenim un bon propòsit com les coses importants esta a la nevera en un post-it. Diu: no s’avança si no s’arrisca! visca les que pesquen trumfos sense cartes a la brisca. Confús i l’objectiu a la vista, visca les que lluiten amb els gestos i amb els mistos. No tenim por de la caiguda ni del cop si no de la responsabilitat de perdre la oportunitat que aquesta nit ens brinda la ocasió. Sabem que nomes entre totes ho farem tot!
Que acabi la prehistòria l'explotació de l'home per l'home-escòria en coma que estén la proclama de la vaga il·legal i ho fa amb diner públic amb un tríptic infame i la mentida es desparrama però el model de referència del futur trenca l'absurd mur que absurdament fins ara em separava: Moviments socials, estudiants i classe obrera sense por a l'atur busquen lloc a la trinxera. Vaga ofensiva pels dos dies. La missiva corre de boca a orella i fa a miques les burocràcies. No acceptar cap plat de llenties, i no riure les gracies de les cúpules pactistes.
Comissions i UGT perden afiliats. És el que té nomes patir per la cadira i sé i sabem tots que en perdreu més i més però en aquest cas els vots son els de menys: el que importa son els mots. 2 dies 2 dies 2 dies 2 dies La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies.

Bona feina senyors

Secundària fa un pas ferm, es suma a les mobilitzacions i han respost de l'única manera que saben:
Diàleg i debat a través d'agressions i cops de porra.

Altre cop, no sé què dir davant aquests fets, però com vam exclamar totes juntes: aquí, 30 anys desprès no ha canviat res!

Bona feina Maragall i Saura

www.aes-assemblees.blogspot.com
www.sepc.cat

Per la pública, som-hi?

El pròxim dimecres 29 d'abril hi ha convocada una vaga arreu dels Països Catalans per seguir denunciant el comportament de les administracions i l'intenció de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior a privatitzar l'educació dels nostres centres.

El mateix dimecres a les 12h a la Plaça Universitat de Barcelona: manifestació! I durant el vespre es durant a terme diferents concentracions locals simultàniament.

Ahir llicenciat, avui graduat, demà precarietat!

www.sepc.cat
aes-assemblees.blogspot.com

Thunderstruck

Agafes embranzida i no t'ho esperes, però un cop has enfilat el camí que et ve de gust topes amb allò que et fa ballar el cap. Et sents insegura i has deixat de creure en tu. Vols que sigui l'atzar qui ara et regali una estona agradable i no et convens del tot. Els teus et recorden que cal seguir endavant passi el que passi; et sona típic? Tenim a dir-ho sovint, però a voltes ens ho creiem i ho diem de gust, si és que nosaltres no hem deixat de creure en tu, la teva tendència a somriure et comporta a amargar-ho tot. No ho entenem tot però el que si sabem és que no podem deixar que ens tombi...



----------------
AC/DC - Thunderstruck
via FoxyTunes

BOLONYA A COP DE PORRA

Un cop més ha quedat comprovat de quin peu calcen. No hi ha gaire res més a dir...

LES DIRECCIONS DELS IES DE GIRONA SÓN ANTIDEMOCRÀTIQUES

Avui, les juntes directives dels Instituts de Girona s'han reunït per tractar el tema de la vaga de demà dijous. Xerrant i xerrant han arribat a una conclusió: no autoritzen la vaga. I avui a última hora de classe han passat per les classes per informar-nos de que la vaga quedava anul·lava i sí, ens neguen l'insdicutible dret a vaga. S'excusen amb bones paraules, però la direcció de l'IES Jaume Vicens Vives, no. No han dubtat ni un moment en mostrar despreci envers el moviment estudiantil i amb els que els hi hem demanat explicacions lòguiques. Cal seguir un protocol per demanar vaga, però on és escrit aquest protocol? No està redactat enlloc.

No puc entendre les seves intencions de voler-nos silenciar. Porto quatre anys al centre i mai he rebut cap xerrada organitzada per direcció explicant-me Bolonya, LEC, LOE,...
Tampoc puc entendre aquest abús de poder per part de la director i el cap d'estudis.
Així estem, un centre on avui, un cop més, ha quedat clar que per molts consells de delegats i consells escolars que es convoquin i ens diguin que són els òrgans màxims de decisió, l'equip directiu no compta per res amb les desicions preses en ells.

ENTERDIT, D'ENTERDIRE, maig del 68.

Avui, per totes aquelles que demà sortireu al carrer.

La rebel·lió és un deure?

Fa nou anys es va signar la Declaració de Bolonya, fet que va suposar el tret de sortida del procés de privatització de la universitat pública.
Els efectes d’aquesta no s’han fet esperar : veiem com les empreses guanyen influència en els òrgans de govern de les univeristats, les quals recorren a convenis amb el sector privat per cobrir el dèficit econòmic causat per l’insuficient finançament públic, les empreses imposen plans estratègics als rectors, estudiar i treballar alhora esdevé impossible, i els graus resten desvaluats i es torna imprescindible cursar postgraus i màsters a preus elevadíssims.
Per assolir els objectius de Bolonya, els governants no han dubtat en utilitzar la negació del diàleg i la violència dins les nostre universitats. Amenaçes, detencions, expedients, expulsions i càrregues policials que han estat una constant durant aquests anys que els estudiants dels Països Catalans hem plantat cara a Bolonya.
Els estudiants volem una universitat al servei de la societat i no de les empreses ; accessible a tothom, que no reprodueixi els valors patriarcals, que disposi de tots els recursos públics necessaris.
Per fer front a tota la repressió esmentada ens cal reforçar el moviment estudiantil i organitzar-nos. Cal que els estudiants prenguem l’iniciativa. Volem decidir i marcar el rumb de l’educació dels Països Catalans.
Hem pres la desició de no rendir-nos davant l’ofensiva neoliberal que afecta la nostra educació.
Mostrem el nostre suport amb els expulsats i expedientats de la UAB, amb la vaga de fam per la universitat pública i amb tota la comunicatat educativa.

Construïm la universitat pública del futur : Aturem Bolonya !

Mirant cosetes he escrit això, proposta de quelcom o vés a saber, però quedeu totes convidades a mostrar el vostre rebuig a les intencions de voler transformar l'educació en un espai de resposta a les necessitats de les empreses i dels diners i a mostrar també les vostres ganes de poder assolir una educació on s'ensenyin valors i on en vessi la qualitat i on totes hi poguem accedir sense que ens marqui el nostre estament social/econòmic. Dijous 12 de març a les 12 del migdia a la Plaça Catalunya de Girona: manifestació per la universitat pública.

Estones

I desprès del dia d'avui on he d'agraïr a tots aquells que n'heu format part moltíssimes cosetes, n'heu fet dels setze anys un gran record! I a tu Carleta, que demà et fas un xic més gran, tres quarts del mateix, i demà ja rebràs el que sols una estona ens regala...

Aprofito per engrescar-vos a totes a venir a les 17h de demà dimecres a la Plaça Catalunya de Girona en motiu de l'ocupació de l'institut Jaume Vicens Vives, on cal més que mai el suport ja que serà la primera ocupació d'un institut sense permís del centre.

Sóc d'un país

Sóc d'un país que de cert vé d'antic, que ha passat molt de temps oblidat i oprimit. Sóc d'un país on de la por se'n diu seny, que camina un pas endavant i dos enrera. Sóc d'un país que es desfà poc a poc i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant. Sóc d'un país que poca gent coneix, que ell mateix es manté anònim i indecís i li fan mal els atacs i la hipocresia d'aquells que se n'omplen la boca parlant i tenen un preu per a la seva integritat. Mai he cregut que per a ser d'un país fos necessari demanar permís. JO SÓC D'UN PAÍS, SÓC DEL MÓN Oh, país meu que malgrat dividit sàpigues destriar de les gents les virtuds, que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins, que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir, que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny i que portin el teu mar a dintre les venes. QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN

Avui m'abraço a aquesta cançó i me'n vaig a dormir com puc, plantejant-me mil coses i desitjant que sigui demà, i l'altre, i l'altre...

http://www.goear.com/listen.php?v=471dab6

Amb el misteri dels senzills

C'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Elle est, elle est tell'ment jolie
Que j'en rêve la nuit
C'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Personne ne lui a jamais appris
Qu'on pouvait dire oui
Sans même écouter elle fait non, non, non, non
Sans me regarder elle fait non, non, non, non
Pourtant je donnerais ma vie
Pour qu'elle dise oui
Pourtant je donnerais ma vie
Pour qu'elle dise oui
Mais c'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Personne ne lui a jamais appris
Qu'on pouvait dire oui
Oh, non, non, non, non
non, non, non, non
Ell' fait non, non, non, non

Setmana del cigró

[No feia pas massa que ens coneixiem però no vas dubtar d'acompanyar-me. Havia entrat el cau, decebuda, enfada, tristia qui sap... Et vaig trobar a la taula guixant uns números que s'entussidien al ritme del teu llàpis. Una espontania pregunta va trencar-nos la monotonia d'aquella tarda grisa. Recordo l'aigua freda regalimant-nos per l'esquena, els teus passos petits saltant d'un bassal a l'altre, recordo els crits, riures, uns ulls extranys ens miravem...Aquell dia vas salvar-me de la rutina de llàgrimes i vas curar-me d'antigues ferides. Avui tot ha quedat vagament idealitzat però ara plou i penso en tu...Voldria ara ser per tu una tarda grisa i humida un basal i molta pluja, voldria ser ara per tu un camí d'Eusakdi, una bangala xispejant a la Barroca, una nit d'estiu Amèr, un concert a Llagostera, Sant Desmai, la Mirona, Sils, Bescanó...un dolç i tendre moscatell, una guitarra i una cançó, un café a l'illa, uns calçots a la font del ferro o un dinar improvitzat a St.Miquel...Voldria ser per tu tot el que tu signifiques per mi...]


Els ulls humits... serà la distància, una pel·lícula, una cançó, un llibre, o una estona sota les gotes d'un ruixat de primavera?

TALAIXÀ

...Quin lloc tan i tan magnífic. Per tots aquells que n'heu gaudit o que en gaudireu, pels companys de foulard, plat de sopa i camins.

Que sigui prou lleu la setmana que avui som dilluns, demà dimarts, i...
Que dormiu bé!

A poc a poc

Ara que començo a veure com funciona una micona això, m'atreveixo a escriure-ho jo... Tot i que encara he de descobrir alguns truquets, i per això serveixen els diumenges a la tarda.

(Fins i tot té diferents tipus de lletra i tal...)

He decidit a més a més, penjar una foto d'uns dies amb el cau al país basc, a vegades penso que són totes aquestes estones que em fan creixer una mica, i així descobrir un xic més de coses. Hi ha persones que no dubten ni un moment en ensenyar-te moltes coses de les que saben i compartir-les tu, que t'ensenyen a tenir ull crític i valorar coses que ni t'havies parat a mirar, gràcies a tots aquells que ho feu. Poc més puc dir, o almenys per començar.

Apa doncs, ens veiem!