Estany d'Aixeus

durant deu dies hem dormit a la vora riu, sentint-lo corre sense aturar-se en cap moment, igual que el vent fred i glaçat que feia espetegar el sobretoldo i feia difícil agafar el son. hem compartit petites passes però amb velocitat per arribat depressa al cim i restar en silenci, per agafar aire i gaudir del que veiem, i d'estar tots junts.

hem vist com un de nosaltres havia de recular per problemes, i entre tots l'animàvem a no sentir-se impotent. al cap d'una estona vam veure com ella volava lligada d'un helicòpter, acompanyada de dos bombers, però vam seguir l'aventura d'aquests dies per vosaltres, perquè us vam tenir present en tot moment.
fent pinya hem arribat a tot arreu, com sempre, ens hem demostrat que no hi ha res més important que les petites agafades de mà quan no pots fer, o aquell glop d'aigua que no t'esperes, i no és tan el fet, sinó la sensació de sentir-te acompanyat durant tot el dia.

avui, l'enyorança és a flor de pell, i vosaltres heu estat més reals que mai.