Estones

I desprès del dia d'avui on he d'agraïr a tots aquells que n'heu format part moltíssimes cosetes, n'heu fet dels setze anys un gran record! I a tu Carleta, que demà et fas un xic més gran, tres quarts del mateix, i demà ja rebràs el que sols una estona ens regala...

Aprofito per engrescar-vos a totes a venir a les 17h de demà dimecres a la Plaça Catalunya de Girona en motiu de l'ocupació de l'institut Jaume Vicens Vives, on cal més que mai el suport ja que serà la primera ocupació d'un institut sense permís del centre.

Sóc d'un país

Sóc d'un país que de cert vé d'antic, que ha passat molt de temps oblidat i oprimit. Sóc d'un país on de la por se'n diu seny, que camina un pas endavant i dos enrera. Sóc d'un país que es desfà poc a poc i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant. Sóc d'un país que poca gent coneix, que ell mateix es manté anònim i indecís i li fan mal els atacs i la hipocresia d'aquells que se n'omplen la boca parlant i tenen un preu per a la seva integritat. Mai he cregut que per a ser d'un país fos necessari demanar permís. JO SÓC D'UN PAÍS, SÓC DEL MÓN Oh, país meu que malgrat dividit sàpigues destriar de les gents les virtuds, que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins, que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir, que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny i que portin el teu mar a dintre les venes. QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN

Avui m'abraço a aquesta cançó i me'n vaig a dormir com puc, plantejant-me mil coses i desitjant que sigui demà, i l'altre, i l'altre...

http://www.goear.com/listen.php?v=471dab6

Amb el misteri dels senzills

C'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Elle est, elle est tell'ment jolie
Que j'en rêve la nuit
C'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Personne ne lui a jamais appris
Qu'on pouvait dire oui
Sans même écouter elle fait non, non, non, non
Sans me regarder elle fait non, non, non, non
Pourtant je donnerais ma vie
Pour qu'elle dise oui
Pourtant je donnerais ma vie
Pour qu'elle dise oui
Mais c'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Personne ne lui a jamais appris
Qu'on pouvait dire oui
Oh, non, non, non, non
non, non, non, non
Ell' fait non, non, non, non

Setmana del cigró

[No feia pas massa que ens coneixiem però no vas dubtar d'acompanyar-me. Havia entrat el cau, decebuda, enfada, tristia qui sap... Et vaig trobar a la taula guixant uns números que s'entussidien al ritme del teu llàpis. Una espontania pregunta va trencar-nos la monotonia d'aquella tarda grisa. Recordo l'aigua freda regalimant-nos per l'esquena, els teus passos petits saltant d'un bassal a l'altre, recordo els crits, riures, uns ulls extranys ens miravem...Aquell dia vas salvar-me de la rutina de llàgrimes i vas curar-me d'antigues ferides. Avui tot ha quedat vagament idealitzat però ara plou i penso en tu...Voldria ara ser per tu una tarda grisa i humida un basal i molta pluja, voldria ser ara per tu un camí d'Eusakdi, una bangala xispejant a la Barroca, una nit d'estiu Amèr, un concert a Llagostera, Sant Desmai, la Mirona, Sils, Bescanó...un dolç i tendre moscatell, una guitarra i una cançó, un café a l'illa, uns calçots a la font del ferro o un dinar improvitzat a St.Miquel...Voldria ser per tu tot el que tu signifiques per mi...]


Els ulls humits... serà la distància, una pel·lícula, una cançó, un llibre, o una estona sota les gotes d'un ruixat de primavera?

TALAIXÀ

...Quin lloc tan i tan magnífic. Per tots aquells que n'heu gaudit o que en gaudireu, pels companys de foulard, plat de sopa i camins.

Que sigui prou lleu la setmana que avui som dilluns, demà dimarts, i...
Que dormiu bé!

A poc a poc

Ara que començo a veure com funciona una micona això, m'atreveixo a escriure-ho jo... Tot i que encara he de descobrir alguns truquets, i per això serveixen els diumenges a la tarda.

(Fins i tot té diferents tipus de lletra i tal...)

He decidit a més a més, penjar una foto d'uns dies amb el cau al país basc, a vegades penso que són totes aquestes estones que em fan creixer una mica, i així descobrir un xic més de coses. Hi ha persones que no dubten ni un moment en ensenyar-te moltes coses de les que saben i compartir-les tu, que t'ensenyen a tenir ull crític i valorar coses que ni t'havies parat a mirar, gràcies a tots aquells que ho feu. Poc més puc dir, o almenys per començar.

Apa doncs, ens veiem!

El senyor Lluís Ferrer, rector en funcions de la UAB, i la senyora Dolors Riba, vicerrectora d’ordenació acadèmica en funcions, han signat els expedients sancionadors oberts a 28 estudiants crítics amb el procés de Bolonya que suposa l’expulsió de 6 estudiants i l’amonestació pública de 22 universitaris més.Davant d’aquesta notícia, el conjunt del moviment estudiantil no restarem quiets, i, per això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans encoratgem a tots els estudiants a mostrar el seu desacord amb aquestes expulsions i sancions.
El rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha donat el seu vist-i-plau a les propostes d’expulsió i sanció plantejades pels instructors dels expedients disciplinaris oberts a 28 estudiants, arran de diverses mobilitzacions en defensa de la universitat pública i de qualitat.
Amb aquesta actuació, l’equip de govern de la UAB ha aprovat l’expulsió de la universitat de 4 estudiants per un període d’un any, l’expulsió d’un altre per dos anys, i d’un sisè per 3 anys, i l’amonestació pública de 22 estudiants més, pel simple fet de denunciar les irregularitats comeses a la UAB per imposar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).
Davant d’aquest fet, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem manifestar:
1.- Tot el nostre suport als estudiants sancionats i expulsats per la seva lluita en defensa d’una universitat pública i de qualitat.
2.- Que l’expulsió de 6 estudiants i l’amonestació pública de 22 més és un atac directe als principis democràtics, en que s’ha de basar una universitat pública.
3.- Que aquestes expulsions suposen un pas més de les autoritats universitàries en l’estratègia de la coacció i la repressió engegada contra els estudiants crítics amb el procés de Bolonya.
4.- Que les expulsions suposen enterrar tot possible intent d’entesa i diàleg entre els estudiants i les autoritats universitàries, ja que aquestes sancions són una clara amenaça dirigida a tots els estudiants que lluiten, dia rere dia, per a construir una universitat pública, catalana, popular, antipatriarcal i de qualitat.
5.- Que la violència policial, les sancions disciplinàries, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d’una universitat de qualitat i al servei de la societat.

Per tot això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) encoratgem a tots els estudiants del país a mostrar, al llarg dels propers dies, el seu rebuig a aquestes sancions i a denunciar la repressió que pateix el moviment estudiantil contrari a l’EEES, per a deixar ben clar a totes les autoritats universitàries que no ens quedarem de braços creuats davant les agressions que patim els estudiants mobilitzats en defensa de l’educació pública i de qualitat.