Thunderstruck

Agafes embranzida i no t'ho esperes, però un cop has enfilat el camí que et ve de gust topes amb allò que et fa ballar el cap. Et sents insegura i has deixat de creure en tu. Vols que sigui l'atzar qui ara et regali una estona agradable i no et convens del tot. Els teus et recorden que cal seguir endavant passi el que passi; et sona típic? Tenim a dir-ho sovint, però a voltes ens ho creiem i ho diem de gust, si és que nosaltres no hem deixat de creure en tu, la teva tendència a somriure et comporta a amargar-ho tot. No ho entenem tot però el que si sabem és que no podem deixar que ens tombi...



----------------
AC/DC - Thunderstruck
via FoxyTunes

BOLONYA A COP DE PORRA

Un cop més ha quedat comprovat de quin peu calcen. No hi ha gaire res més a dir...

LES DIRECCIONS DELS IES DE GIRONA SÓN ANTIDEMOCRÀTIQUES

Avui, les juntes directives dels Instituts de Girona s'han reunït per tractar el tema de la vaga de demà dijous. Xerrant i xerrant han arribat a una conclusió: no autoritzen la vaga. I avui a última hora de classe han passat per les classes per informar-nos de que la vaga quedava anul·lava i sí, ens neguen l'insdicutible dret a vaga. S'excusen amb bones paraules, però la direcció de l'IES Jaume Vicens Vives, no. No han dubtat ni un moment en mostrar despreci envers el moviment estudiantil i amb els que els hi hem demanat explicacions lòguiques. Cal seguir un protocol per demanar vaga, però on és escrit aquest protocol? No està redactat enlloc.

No puc entendre les seves intencions de voler-nos silenciar. Porto quatre anys al centre i mai he rebut cap xerrada organitzada per direcció explicant-me Bolonya, LEC, LOE,...
Tampoc puc entendre aquest abús de poder per part de la director i el cap d'estudis.
Així estem, un centre on avui, un cop més, ha quedat clar que per molts consells de delegats i consells escolars que es convoquin i ens diguin que són els òrgans màxims de decisió, l'equip directiu no compta per res amb les desicions preses en ells.

ENTERDIT, D'ENTERDIRE, maig del 68.

Avui, per totes aquelles que demà sortireu al carrer.

La rebel·lió és un deure?

Fa nou anys es va signar la Declaració de Bolonya, fet que va suposar el tret de sortida del procés de privatització de la universitat pública.
Els efectes d’aquesta no s’han fet esperar : veiem com les empreses guanyen influència en els òrgans de govern de les univeristats, les quals recorren a convenis amb el sector privat per cobrir el dèficit econòmic causat per l’insuficient finançament públic, les empreses imposen plans estratègics als rectors, estudiar i treballar alhora esdevé impossible, i els graus resten desvaluats i es torna imprescindible cursar postgraus i màsters a preus elevadíssims.
Per assolir els objectius de Bolonya, els governants no han dubtat en utilitzar la negació del diàleg i la violència dins les nostre universitats. Amenaçes, detencions, expedients, expulsions i càrregues policials que han estat una constant durant aquests anys que els estudiants dels Països Catalans hem plantat cara a Bolonya.
Els estudiants volem una universitat al servei de la societat i no de les empreses ; accessible a tothom, que no reprodueixi els valors patriarcals, que disposi de tots els recursos públics necessaris.
Per fer front a tota la repressió esmentada ens cal reforçar el moviment estudiantil i organitzar-nos. Cal que els estudiants prenguem l’iniciativa. Volem decidir i marcar el rumb de l’educació dels Països Catalans.
Hem pres la desició de no rendir-nos davant l’ofensiva neoliberal que afecta la nostra educació.
Mostrem el nostre suport amb els expulsats i expedientats de la UAB, amb la vaga de fam per la universitat pública i amb tota la comunicatat educativa.

Construïm la universitat pública del futur : Aturem Bolonya !

Mirant cosetes he escrit això, proposta de quelcom o vés a saber, però quedeu totes convidades a mostrar el vostre rebuig a les intencions de voler transformar l'educació en un espai de resposta a les necessitats de les empreses i dels diners i a mostrar també les vostres ganes de poder assolir una educació on s'ensenyin valors i on en vessi la qualitat i on totes hi poguem accedir sense que ens marqui el nostre estament social/econòmic. Dijous 12 de març a les 12 del migdia a la Plaça Catalunya de Girona: manifestació per la universitat pública.

Estones

I desprès del dia d'avui on he d'agraïr a tots aquells que n'heu format part moltíssimes cosetes, n'heu fet dels setze anys un gran record! I a tu Carleta, que demà et fas un xic més gran, tres quarts del mateix, i demà ja rebràs el que sols una estona ens regala...

Aprofito per engrescar-vos a totes a venir a les 17h de demà dimecres a la Plaça Catalunya de Girona en motiu de l'ocupació de l'institut Jaume Vicens Vives, on cal més que mai el suport ja que serà la primera ocupació d'un institut sense permís del centre.

Sóc d'un país

Sóc d'un país que de cert vé d'antic, que ha passat molt de temps oblidat i oprimit. Sóc d'un país on de la por se'n diu seny, que camina un pas endavant i dos enrera. Sóc d'un país que es desfà poc a poc i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant. Sóc d'un país que poca gent coneix, que ell mateix es manté anònim i indecís i li fan mal els atacs i la hipocresia d'aquells que se n'omplen la boca parlant i tenen un preu per a la seva integritat. Mai he cregut que per a ser d'un país fos necessari demanar permís. JO SÓC D'UN PAÍS, SÓC DEL MÓN Oh, país meu que malgrat dividit sàpigues destriar de les gents les virtuds, que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins, que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir, que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny i que portin el teu mar a dintre les venes. QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN

Avui m'abraço a aquesta cançó i me'n vaig a dormir com puc, plantejant-me mil coses i desitjant que sigui demà, i l'altre, i l'altre...

http://www.goear.com/listen.php?v=471dab6

Amb el misteri dels senzills

C'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Elle est, elle est tell'ment jolie
Que j'en rêve la nuit
C'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Personne ne lui a jamais appris
Qu'on pouvait dire oui
Sans même écouter elle fait non, non, non, non
Sans me regarder elle fait non, non, non, non
Pourtant je donnerais ma vie
Pour qu'elle dise oui
Pourtant je donnerais ma vie
Pour qu'elle dise oui
Mais c'est une poupée qui fait non, non, non, non
Toute la journée elle fait non, non, non, non
Personne ne lui a jamais appris
Qu'on pouvait dire oui
Oh, non, non, non, non
non, non, non, non
Ell' fait non, non, non, non