Chasing time

Pel que de veritat és important, a partir d'ara, estones sense fum, però entre cerveses, converses que mai s'acaben, viatges, els nostres viatges, caus, passejos i tot el que sabem nosaltres, no deixarem que això s'acabi mai, com ja portem temps fent.

Ramón, s'ha acabat el bròquil

http://www.youtube.com/watch?v=WcGkgXx75gU&feature=related

tots dos sota l'encís de la mirada

Galopeu de valent, corsers de foc, cap al casal de Febus. Un cotxer com Fateó us tindria ja a ponent i hauria dut la nit a fuetades. Estén el vel, nit mare de l'amor, perquè es tanquin els ulls, i el meu Romeu salti als meus braços sense ser advertit. Els amants, pels seus ritus amorosos, es basten amb la llum dels seus encisos, i, si és cec, a l'amor li escau la nit. Vine, nit, greu matrona fosca, ensenya'm a perdre en aquest joc que han de guanyar dues virginitats immaculades: vela'm les galtes on em bull la sang amb el teu fosc mantell, fins que l'amor perdi el rubor i ho trobi tot honest. Vine, nit, vine, amor, dia en la nit, i jauràs a les ales de la nit més blanc que la neu nova al cim d'un corb, Vine, tendra nit dolça de font negre, dona'm el meu Romeu; i quan em mori, talla'l en ben menudes estrelles i així el rostre del cel farà tan bell que ja tothom adorarà la nit i no farà més cas al sol llampant.

(Quina pau fosca porta aquest matí! El sol, de tanta pena, s'ha amagat. Reflexioneu sobre el que heu vist aquí. Qui serà perdonat, qui castigat. No hi ha hagut mai tragèdia de més preu que aquesta de Julieta i Romeu).

ROMEU I JULIETA

tu tries

ràbia, por, molta por.
cedir-la o lluitar-la? tu tries.

Estany d'Aixeus

durant deu dies hem dormit a la vora riu, sentint-lo corre sense aturar-se en cap moment, igual que el vent fred i glaçat que feia espetegar el sobretoldo i feia difícil agafar el son. hem compartit petites passes però amb velocitat per arribat depressa al cim i restar en silenci, per agafar aire i gaudir del que veiem, i d'estar tots junts.

hem vist com un de nosaltres havia de recular per problemes, i entre tots l'animàvem a no sentir-se impotent. al cap d'una estona vam veure com ella volava lligada d'un helicòpter, acompanyada de dos bombers, però vam seguir l'aventura d'aquests dies per vosaltres, perquè us vam tenir present en tot moment.
fent pinya hem arribat a tot arreu, com sempre, ens hem demostrat que no hi ha res més important que les petites agafades de mà quan no pots fer, o aquell glop d'aigua que no t'esperes, i no és tan el fet, sinó la sensació de sentir-te acompanyat durant tot el dia.

avui, l'enyorança és a flor de pell, i vosaltres heu estat més reals que mai.

Le ciel est presque nu, et personne n'a rien vu

C'est la valse du danseur de lune
Qui s'est pris les pieds dans la brume,
N'a pas vu l'aurore arriver
Et personne n'a remarqué

Il s'est accroché au jupon du ciel,
En a déchiré la dentelle,

Il est tombé sur un drap de dune
Emportant dans sa chute le rideau de brume

Y a plus de danseur de lune,
Il est mort dans un linceul de brume,
Le ciel est presque nu
Et personne n'a rien vu

Toutes les étoiles avaient prédit
Que cet amoureux transi
Un certain petit jour
En tomberait d'amour

Mais lui jouait les funambules
Avec les rayons de sa lune
Il savait qu'un jour le soleil
Viendrait le tuer en duel

Y a plus de danseur de lune
Il est mort dans un linceul de brume,
Le ciel est presque nu
Et personne n'a rien vu

D'après vous, c'est un fait divers
Qui ne mérite pas de prière
Vous vous trompez
Vous vous trompez.
Adieu p'tit danseur de lune
Qu'est mort d'être maladroit
Qu'a laissé venir la brume,
Cette valse-là est pour toi.

http://www.youtube.com/watch?v=GWrxs2RDNRU
La Valse d'Amelie

Després del teu silenci estricte...

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Estellés