[No feia pas massa que ens coneixiem però no vas dubtar d'acompanyar-me. Havia entrat el cau, decebuda, enfada, tristia qui sap... Et vaig trobar a la taula guixant uns números que s'entussidien al ritme del teu llàpis. Una espontania pregunta va trencar-nos la monotonia d'aquella tarda grisa. Recordo l'aigua freda regalimant-nos per l'esquena, els teus passos petits saltant d'un bassal a l'altre, recordo els crits, riures, uns ulls extranys ens miravem...Aquell dia vas salvar-me de la rutina de llàgrimes i vas curar-me d'antigues ferides. Avui tot ha quedat vagament idealitzat però ara plou i penso en tu...Voldria ara ser per tu una tarda grisa i humida un basal i molta pluja, voldria ser ara per tu un camí d'Eusakdi, una bangala xispejant a la Barroca, una nit d'estiu Amèr, un concert a Llagostera, Sant Desmai, la Mirona, Sils, Bescanó...un dolç i tendre moscatell, una guitarra i una cançó, un café a l'illa, uns calçots a la font del ferro o un dinar improvitzat a St.Miquel...Voldria ser per tu tot el que tu signifiques per mi...]
Els ulls humits... serà la distància, una pel·lícula, una cançó, un llibre, o una estona sota les gotes d'un ruixat de primavera?
